Les condicions laborals del professorat a Catalunya

Les condicions laborals del professorat a Catalunya

Ferran Barri (Sindicat CSIF) i Antonio Jimeno (Sindicat AMES). 09/05/2018

Versió en català WORD - PDF i Versión en castellano HTML - WORD - PDF

El passat 1 de maig, dia internacional dels treballadors, es va realitzar a Barcelona una manifestació sindical amb una escassa assistència, en gran part a causa del descontentament en les bases en veure que els seus dirigents s'havien posicionat políticament a favor d'uns determinats partits i de les seves entitats afins. Aquest també va ser el motiu de la no assistència d'alguns partits i de la baixa en aquests sindicats de bastants afiliats.

Per valorar la tasca realitzada per aquests sindicats, hem fet un estudi comparant les condicions laborals dels docents de Catalunya, amb les de la resta de Comunitats Autònomes.

Resulta que els docents de Catalunya de Primària, Secundària i FP guanyen menys que la mitjana d'Espanya, tenen més alumnes per classe i que els de Secundària, a més, han de treballar més hores. Si s'observen les dades de les taules 1 i 2, es pot comprovar que cada mes els docents catalans guanyen uns 100 euros menys, que poden tenir fins a cinc alumnes més per grup i que, si treballen a Secundària, han de treballar una hora més cada setmana que els docents de la resta de les comunitats. Aquesta és la lamentable realitat del que han aconseguit aquests sindicats negociant amb els partits polítics que han governat la Conselleria d'Ensenyament, i als que donen suport a les seves reivindicacions polítiques.

Taula 1. Retribucions docents (bruts mensuals amb 1 trienni)

 

Mitjana Espanya

Més alta

Catalunya

Mestres (1)

2460,62

2566,41

2365,16

A Catalunya guanyen 95,46 menys que la mitjana i 201,25 menys que la més alta

Secundària (2)

2780,17

2861,12

2669,43

A Catalunya guanyen 110,74 menys que la mitjana i 191,69 menys que la més alta

Form. Prof. (3)

2606,97

2702,33

2510,68

A Catalunya guanyen 96,29 menys que la mitjana i 191,65 menys que la més alta.

 (1) Cos de Mestres. (2) Cos de professors d'ensenyament secundari i semblants (A1). (3) Professors tècnics de Formació Professional i semblants.

 

Taula 2. Ràtios i hores

Ràtios aules (alumnes/classe)

Legal (Primària  - Secundària): 25-30

Catalunya: 30-35 alum/classe

Horari lectiu (Hores lectives setmanals)

General (Primària - Secundària): 25-18

Catalunya: 25-19

Aquesta situació és la conseqüència directa que aquests sindicats han permès que els successius governs autonòmics catalans hagin invertit menys en educació que qualsevol altre govern autonòmic. A Catalunya només s'ha invertit en educació el 17,3% de la despesa pública total, el percentatge més baix a tota Espanya, estant la mitjana d'inversió en el 21,5% i sent la més alta del 25,2% (veure taula 3).

Això ha comportat que la despesa pública per alumne a Catalunya només sigui de 4746 euros per alumne, la tercera xifra més baixa, sent la mitjana d'Espanya de 5169 euros i la més alta de 6539 euros. És evident que els governs autonòmics catalans han tingut altres prioritats i que els principals responsables socials no han complert la seva funció i fins i tot l'han recolzat.

Taula 3. Despesa pública en educació

 

Percentatge de despesa pública

Gasto público por alumno

Mitjana Espanya

21,5%

5169

Més alta

25,2%

6539

Catalunya

17,3% (la més baixa d’Espanya).

4746 (la 3a que menys gasta)

La baixa retribució dels funcionaris docents catalans, el gran deteriorament dels edificis per falta de manteniment i el menor ritme de construcció de nous edificis, pot estar relacionat amb que el percentatge de centres concertats a Catalunya és més alt que en altres comunitats autònomes, concertant fins i tot un 14,6% d'ensenyament no obligatori, la qual cosa està 6 punts per sobre de la mitjana (veure taula 4). L'interès de l'administració catalana per mantenir aquest nivell de concerts podria estar motivat amb que la despesa per alumne en un centre concertat és menor que en un de públic, bàsicament perquè el professorat de la concertada guanya menys i treballa més hores.

Taula 4.  Nivells de concertació

 

Percentatge dedicat

a la concertació

Concertats

de Primària

Concertats

d'ESO

Espanya

14%

28,5%

30,7%

Més baixa

9%

17,9%

18,8%

Catalunya

18,5%

31,2%

35,9%

Recordem que en la nostra comunitat autònoma se'ns deuen les pagues extra corresponents als anys 2013 i 2014, que en la major part de CC.AA. no es van deixar de percebre, representant això un deute mitjà d'uns 4000 euros per docent.

Un exemple de la manca d'independència política d'aquests sindicats és l'escassa crítica realitzada a la Conselleria d'Ensenyament davant la seva falta de previsió de professorat, permetent l'entrada a persones sense el màster d'educació. Quan uns sindicats prioritzen una determinada opció política a la defensa de les condicions laborals dels treballadors, perden la seva raó de ser i acaben sent un llast per a la resolució dels problemes.

Ferran Barri (Sindicat CSIF) i Antonio Jimeno (Sindicat AMES) 09/05/2018