PROPIETAT I ÚS DE LES INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES

(VERSIÓ EN CATALÀ)

En Resposta a la petició d'alguns directors sobre les conseqüències legals que tindria col·laborar en a la realització del possible referèndum de l'1 d'octubre de 2017, us facilitem la següent informació:

1. Sobre la propietat i ús de les instal·lacions públiques.

Les administracions públiques són titulars (no propietaris) de les instal·lacions públiques, però aquestes són "béns públics", el que significa que estan ordenades d'acord a fins legals educatius, sanitaris, socials, etc., és a dir el seu ús està regulat per les lleis en funció de l'interès general de la societat i amb submissió plena a la llei i al dret. En conseqüència, cap administració pot disposar d'aquests béns públics, si no és amb suport legal i, a més, segons el procediment administratiu.

Cap poder o funcionari públic pot utilitzar els béns comuns per a fins aliens als que van motivar la seva creació i manteniment amb recursos públics. Si així es fa, suposaria utilitzar els béns públics amb si fossin privats arrogant-se arbitràriament la "lliure disposició dels béns públics". Convé precisar que els titulars de les administracions públiques no són "amos" del que administren; són simplement els seus administradors.

2. Sobre l'ús dels béns públics

3. Sobre la responsabilitat legal dels directius d'instal·lacions públiques.

Els directors d'instal·lacions públiques són responsables de l'ús dels béns públics i de la seva custòdia d'acord amb les lleis.

Davant la pretensió d'autoritats, funcionaris o de terceres persones per obtenir l'ús de determinades instal·lacions públiques, els directius tenen el deure de posicionar; és a dir exercir la seva autoritat, perquè també són responsables per desistiment o omissió (per exemple el deixar fer a altres donant les claus del centre). La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del Sector Públic, estableix que "la competència és irrenunciable i s'exercirà pels òrgans administratius que la tinguin atribuïda com a pròpia, llevat dels casos de delegació o avocació, quan s'efectuïn en els termes previstos en aquesta o altres lleis "(art. 8.1.).

Encara n'hi hagi un escrit, signat per determinats òrgans administratius, per tal d'obtenir les claus d'una instal·lació pública per a un ús no legal, el directiu no queda habilitat per a facilitar-les. Per dur a terme aquesta finalitat, l'administració hauria d'assumir la competència directiva mitjançant l'advocació formal.

Tot òrgan administratiu, dins l'estructura jeràrquica, ha de procedir sota el principi d'obediència als superiors (principi de jerarquia -Art. 103 CE-), llevat que les ordres / demandes / requeriments / indicacions del superior constitueixin infracció manifesta de l'ordenament jurídic , en aquest cas, han de comunicar-ho als òrgans d'inspecció corresponent (inspecció educativa o alta inspecció) (Art. 54.3 Llei 7/2007 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic).

 

(VERSIÓN EN CASTELLANO)

En resposta a la petició d'alguns directors sobre les conseqüències legals que tindria col·laborar en la realització del possible referèndum de l'1 d'octubre de 2017, us facilitem la següent informació:

1. Sobre la propiedad y uso de las instalaciones públicas.

Las administraciones públicas son titulares (no propietarios) de las instalaciones públicas, pero éstas son "bienes públicos", lo que significa que están ordenadas con arreglo a fines legales educativos, sanitarios, sociales, etc., es decir su uso está regulado por las leyes en función del interés general de la sociedad y con sometimiento pleno a la Ley y al Derecho. En consecuencia, ninguna administración puede disponer de estos bienes públicos, si no es con sustento legal y, además, según el procedimiento administrativo.

Ningún poder o funcionario público puede utilizar los bienes comunes para fines ajenos a los que motivaron su creación y mantenimiento con recursos públicos. Si así se hiciere, supondría utilizar los bienes públicos con si fueran privados arrogándose arbitrariamente la "libre disposición de los bienes públicos". Conviene precisar que los titulares de las administraciones públicas no son "amos" de lo administrado; son simplemente sus administradores.

2. Sobre el uso de los bienes públicos

3. Sobre la responsabilidad legal de los directivos de instalaciones públicas.

Los directores de instalaciones públicas son responsables del uso de los bienes públicos y de su custodia conforme a las leyes.

Ante la pretensión de autoridades, funcionarios o de terceras personas para obtener el uso de determinadas instalaciones públicas, los directivos tienen el deber de posicionarse; es decir ejercer su autoridad, porque también son responsables por dejación u omisión (por ejemplo el dejar hacer a otros dando las llaves del centro). La Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público, establece que "la competencia es irrenunciable y se ejercerá por los órganos administrativos que la tengan atribuida como propia, salvo los casos de delegación o avocación, cuando se efectúen en los términos previstos en esta u otras leyes" (art. 8.1.).

Aunque hubiere un escrito, firmado por determinados órganos administrativos, con el fin de obtener las llaves de una instalación pública para un uso no legal, el directivo no queda habilitado para facilitarlas. Para llevar a cabo este fin, la administración debería asumir la competencia directiva mediante la avocación formal.

Todo órgano administrativo, dentro de la estructura jerárquica, debe proceder bajo el principio de obediencia a los superiores (principio de jerarquía -Art. 103 CE-), salvo que las órdenes/demandas/requerimientos/indicaciones del superior constituyan infracción manifiesta del ordenamiento jurídico, en este caso, deben comunicarlo a los órganos de inspección correspondiente (inspección educativa o alta inspección) (Art. 54.3 Ley 7/2007 del Estatuto Básico del Empleado Público).

 

 

 

 

En resposta a la petició d'alguns afiliats, que treballen a l'ensenyament públic, sobre les conseqüències legals que tindria col·laborar en la realització del possible referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i sobre les conseqüències laborals que els comportaria si Catalunya passés a ser un país independent del resta d'Espanya, us informem que les principals són:

A) RESPECTE A LES CONSEQÜÈNCIES LEGALS DELS FUNCIONARIS QUE COOPERIN EN LA REALITZACIÓ DEL POSSIBLE REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE

1.- La situació legal avui, dissabte 9 de setembre, és:

a) El dimecres 6 de setembre es van publicar al DOGC la Llei 19/2017 (Llei del referèndum) i els Decrets 139/2017 i 140/2017 (també sobre el referèndum) i el dijous 7 de setembre es va publicar la resolució del Parlament de Catalunya 807 / XIl (designació de cinc responsables electorals).

b) El divendres 8 de setembre es van publicar diverses providències del Tribunal Constitucional (TC) que suspenen la Llei, els dos decrets i la resolució esmentades en el punt anterior (BOE nombre 216 del 8 de setembre)

c) També el divendres 8 de setembre es va publicar en una edició especial del DOGC la Llei 20/2017, del 8 de setembre, (Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República), que amb tota seguretat serà suspesa pel TC la propera setmana.

El fet que totes aquestes lleis i resolucions estiguin suspeses pel Tribunal Constitucional fa que sigui il·legal col·laborar amb la realització del possible referèndum de l'1 d'octubre i que qui ho faci, pugui ser objecte de sancions laborals i econòmiques. Un exemple d'això, en la nostra Conselleria d'Ensenyament, és la inhabilitació per 18 mesos de l'exconsellera Irene Rigau, així com la multa de 24.000 euros per la seva implicació en la votació del 9 de novembre de 2014. A més del que correspongui de la malversació dels 5,1 milions d'euros que es van gastar en aquesta votació. Si no ho fa es procedirà a la confiscació dels seus comptes bancaris i béns. Cal assenyalar que un funcionari corrent, és a dir que no tingués la rellevància política de l'exconsellera, no disposaria ni d'un servei d'advocats gratuïts ni de campanyes de recollida de fons per pagar aquestes multes.

Alguns juristes ens han indicat que perquè li passés el mateix a un funcionari corrent, caldria que el Tribunal Constitucional l'avisés nominalment, com ha fet ja amb el Govern de Catalunya, amb els alts càrrecs de la Generalitat relacionats i amb els 947 alcaldes de Catalunya, advertint-los que el seu deure és impedir l'organització de l'1-O.

No és segur que la no recepció d'una notificació personal del TC eximeixi al funcionari del compliment del no cooperar amb la realització del referèndum de l'1 d'octubre, ni tampoc el posseir una ordre signada per part d'un superior, en la qual s'ordena la seva cooperació en aquest referèndum. El govern de Catalunya ha dit que no posarà en dificultats als funcionaris, però, lamentablement, no estem segurs que arribat el dia ho compleixi.

B) RESPECTE A LES PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES LABORALS PER ALS DOCENTS DE CENTRES PÚBLICS SI CATALUNYA PASSA A SER UN PAÍS INDEPENDENT

1.- Els que ja són funcionaris deixarien de pertànyer a un cos de funcionaris d'àmbit estatal, la qual cosa comporta el dret a la mobilitat en tot el territori espanyol, és a dir que es deixaria de poder participar en els concursos de trasllats d'àmbit nacional que es convoquen cada dos anys.

2.- Els que no són funcionaris (interins i substituts) ja no podrien accedir a les oposicions que es convoquin a la resta de les comunitats autònomes, ja que un dels requisits és ser espanyol i, si Madrid accepta la independència de Catalunya, el reconeixement de ser ciutadà espanyol, per als catalans que vulguin seguir sent-ho, segurament es dilatarà força temps.

3.- Els funcionaris que ja pertanyen a classes passives continuarien cobrant la seva pensió amb normalitat, atès que la perceben directament de Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, però el pagament de la pensió dels que passin a classes passives en un futur proper pot patir retards en funció dels acords que s'estableixin entre les dues administracions. Pel que fa a si la quantia de la pensió serà igual, major o menor, dependrà del que decideixi la Generalitat en funció de les seves prioritats. Convé recordar que Catalunya, des de fa molts anys ha presentat la taxa de natalitat més baixa de tota Espanya i això influeix significativament en la quantia de les pensions.

Barcelona, 9 de setembre de 2017

Sindicat AMES