“Raons per a una escola bilingüe”

Acte en defensa de l'escola bilingüe per part d'un grup de pares de l'escola Josep Guinovart de Castelldefels

Hermeroteca:

El passat dijous 13 de juliol a les 18,30h un grup de pares de l'escola de Primària "CEIP Josep Guinovart" de Castelldefels van realitzar, a la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels, un acte de presentació de la tasca realitzada per aconseguir que, finalment i gràcies a una sentència judicial del TSJC, els seus fills poguessin rebre un ensenyament bilingüe el proper curs 2017/2018.

Tot va començar al maig de 2016, quan unes 38 famílies van demanar que, a més del català, també el castellà i l'anglès fossin llengües vehiculars. Davant de la negativa del centre a estudiar aquesta possibilitat, una trentena de famílies van iniciar un contenciós administratiu davant del TSJC que ha determinat que com el castellà també és llengua oficial a Catalunya, aquests pares tenen raó i ha dictaminat que almenys un 25% de les hores lectives han de ser impartides a aquests alumnes en castellà. Donat que hi ha 25 hores lectives setmanals, la conseqüència es que 16h s'impartiran en català, 6h es faran en castellà i 3h en anglès. Això implica que una o dues assignatures s'impartiran en castellà.

Van intervenir dues mares representants d'aquest grup de pares del CEIP Josep Guinovart; la senyora Mercè Vilarrubias, autora del llibre "Sumar i no restar: raons per introduir una educació bilingüe a Catalunya"; i la senyora Nuria Plaza de l'Agrupació d'Ensenyament de Societat Civil Catalana. També va estar present la senyora Ana Losada, presidenta de l'entitat Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), que va assessorar a aquests pares respecte a la seva reivindicació.

Alguns d'ells es van lamentar de les pressions i crítiques rebudes per part de l'entitat coordinadora "Somescola", que considera que el poder judicial està assetjant aquesta escola, que rebutja les sentències i les mesures cautelars, i que considera que aquests pares posen en perill el model d'immersió en català, que considera un model d'èxit. També van lamentar el comunicat del "Sindicat USTEC" que considera que, com l'entorn familiar i de barrí és de llengua castellana, s'ha de mantenir que el català sigui l'única llengua vehicular i, per tant, impedir que també el castellà sigui vehicular. A més, considera que la sentència del TSJC es un acte d'intrusisme judicial.

En el Sindicat AMES considerem que, en societats bilingües, com és la catalana, el sistema educatiu ha d'acollir als alumnes en la seva llengua materna i anar introduint l'altre llengua de forma progressiva, amb l'objectiu que, al final de l'ensenyament obligatori, tots els alumnes siguin plenament bilingües. Això és el millor perquè els alumnes aprenguin les diferents matèries quan són petits, i és el que més els convé per accedir al mon laboral en una societat bilingüe, quan ja han finalitzat els seus estudis.

El dret a ser escolaritzats en la llengua materna està recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), a l'article 26.3, i a la Declaració Universal dels Drets de l'Infant (1959) , en els seu principi 7. En les societats bilingües el model d'immersió obligatòria en una sola llengua és una excepcionalitat que només es dóna a Catalunya, a Groenlandia i a les illes Feroe (El Mundo 27/07/2008 ).

No és cert que el model d'immersió lingüística en català sigui un model d'èxit escolar sinó tot el contrari. Es pot veure en les proves PISA on molts països, que inverteixen menys en ensenyament que Catalunya, i moltes altres CC. AA. superen a Catalunya. A més aquestes proves han permès posar en evidencia el perjudici que aquest sistema provoca en els alumnes catalans castellanoparlants, un 20,3% dels quals no arriben a assolir les competències bàsiques, respecte al catalanoparlants, que només un 10,1% no les arriben a assolir (ver informe de CCC en elcatalan.es 30/05/2017).

Tampoc és cert que el nivell de castellà dels alumnes catalans sigui igual o millor que el que tenen els alumnes d'altres CC. AA., com ha dit el Departament d'Ensenyament. No hi ha cap prova objectiva que permeti sustentar aquesta afirmació i el Departament d'Ensenyament es nega, des de fa molts anys, a passar una prova de castellà idèntica en totes les CC. AA. per a poder fer comparacions. Respecte a les proves PISA, cal recordar que a Catalunya només es passen en català.

Tampoc és cert que la posició d'aquestes famílies trenqui la cohesió social, perquè aquesta només es dóna quan tots els ciutadans se senten admesos sigui quina sigui la seva llengua i la seva cultura. Plantejar que la cohesió social només es dóna quan tots parlen la mateixa llengua que els seus governants, comparteixen la mateixa cultura i creuen en una única versió de la història i en un únic model de país, és un greu error, perquè això només és un objectiu dels règims dictatorials.

Argumentar que totes les classes s'han d'impartir en català per compensar el que aquests alumnes viuen en un ambient familiar i de barri bàsicament és castellà, només seria creïble si, conseqüentment, també es defensa que en els barris i pobles en els que l'ambient lingüístic és bàsicament català, totes les classes s'han d'impartir en castellà, cosa que es neguen a admetre. El que sí és recomanable és donar llibertat d'organització als centres perquè aconsegueixin que tot el seu alumnat arribi ben preparat a una prova externa de català i a una altre de castellà.

Finalment, considerem que en una societat plenament democràtica, com és la nostra, cap entitat s'hauria de referir a les sentencies judicials com actes d'assetjament, ni rebutjar públicament el seu compliment, ni animar a altres a fer-ho. Aquestes entitats posen en perill el nostre sistema democràtic i ens porten a models socials basats en la força en els carrers, models que mai han acabat bé, com tots sabem.

15 de juliol de 2017

Sindicat AMES