Alfredo Pérez Rubalcaba va ser la persona que més va perjudicar el nostre ensenyament

1.- Rubalcaba, el gran impulsor i defensor de la LOGSE

El passat divendres 10 de maig de 2019 va morir d'un ictus el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba. Independentment de totes les coses bones que pugui haver fet, a l'ensenyament cal dir que va ser una de les persones que més mal ens ha fet a tots: a l'alumnat, al professorat i a les famílies. He aquí un breu resum del que va fer:

La reforma del sistema educatiu que va donar lloc a la LOGSE la va iniciar José Maria Maravall, que va ser ministre d’educació en el govern de Felipe González des de 1982 a 1988. En 1985 va publicar les seves idees en el llibre "La Reforma de la enseñanza" publicat a l’Editorial Laia de Barcelona. En aquella època Alfredo Pérez Rubalcaba, amb trenta i pocs anys, ja assumia càrrecs importants en el PSOE relacionats amb l’educació. Els canvis proposats per Maravall i els resultats de les primeres experiències de la seva aplicació van provocar que pràcticament tot el professorat de Secundària participessin en manifestacions de protesta pels carrers i en tancaments als instituts. Segurament això va influir en el cessament prematur del ministre Maravall. Però no es va aconseguir res més, la seva llei, la LOGSE, va ser aprovada en 1990, sent ministre el seu successor, el senyor Javier Solana, que va ser ministre d’educació des de 1988 a 1992.

Va ser Javier Solana qui va anomenar a Alfredo Pérez Rubalcaba Secretari d’Estat d’Educació. Quan Solana en 1992 va ser anomenat ministre d’Afers Exteriors, el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba va passar a ser ministre d’Educació. En resum, que el senyor Pérez Rubalcaba és la persona que, amb poder de govern i temps dedicat, més ha influït en l’establiment d’aquest sistema educatiu, que ha portat el nostre país a estar a la cua dels països occidentals. Per exemple:

A l'informe PISA 2009, en el que van participar 65 països, Espanya va ocupar el lloc 33 en comprensió lectora, el 34 en matemàtiques i el 36 en coneixements científics.

A l'informe PISA 2015, l'últim dels que tenim dades, entre els països que estan a prop del terme mig cal dir que Espanya per primera vegada ha arribat just al nivell mig de l’OCDE, que no ho ha fet en totes les matèries sinó en comprensió lectora, en ciències però no en matemàtiques. És doncs un aprovat justet. En 15 anys de proves PISA només hem millorat cinc punts, dels 487 punts a l’any 2000 als 492 punts de l’any 2015, molt poca millora si es pensa que fins ara sempre havíem quedat per sota del nivell marcat per l’OCDE. Si a més es té en compte que Espanya té el doble de fracàs escolar que la mitjana europea, i que tenim un 20% de joves entre 18 i 24 anys que ni treballen ni estudien, és evident que el model educatiu de la LOGSE i la LOE, l'únic que en la pràctica hem tingut des de 1990, és un autèntic fracàs.

Els altres grans perjudicats pel sistema educatiu de Rubalcaba hem estat nosaltres els docents. Quan existia l'EGB, el BUP i el COU, els mestres de Primària tenien alumnes fins els 14 anys, tothom veia que pels 12 i 13 anys era més adequat tenir uns pocs mestres generalistes que molts professors de secundària especialistes, tots els pobles tenien un centre escolar fins els 14 anys i això estalviava molts diners en pagar transports escolars i menjadors. Els professors de Secundària només impartien classes de la seva especialitat, eren els responsables últims de la qualificació dels seus alumnes i no com ara, podien aplicar mesures correctores als seus alumnes sense necessitat de demanar permís al Cap d'Estudis, la societat els reconeixia aquestes capacitats i, per tant, tenien prestigi social, pràcticament no hi havia baixes per depressió ni per estrès i ningú es volia jubilar abans dels 65 anys. En aquell sistema només fallava la FP perquè a ella també es feia anar els que no la volien estudiar, sinó simplement preparar-se per trobar feina. En lloc d'establir aquesta tercera via, el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba va desmuntar tot el que ja funcionava i va barrejar Primària amb Batxillerat i amb FP i va endarrerir l'edat per accedir a la FP.

El senyor Rubalcaba sempre va estar en contra d’establir itineraris a l’ESO i quan així ho va decidir el PP a la LOCE, de seguida va dir que això era segregar els alumnes i que ell estava en contra. En això va comptar, com de costum, amb el recolzament dels sindicats CCOO, UGT i USTEC i de la CEAPA. En 2010, quan el ministre Gabilondo va establir una tímida diversitat de vies en 4t d’ESO, no va comptar amb el seu recolzament. No és doncs estrany que el ministre Gabilondo declarés que ell no participaria en l’equip del senyor Rubalcaba, malgrat que això el perjudicava com a candidat. I és que el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba estava encantat amb el seu sistema educatiu i no vol que ningú el modifiqui.

2.- Rubalcaba va ser qui va suprimir el Cos de Catedràtics


El 31 de juliol de 2003 el senyor Javier Paniagua, catedràtic d'Ensenyament Mitjà i diputat socialista en les Corts Generals des de l'any 1986 a l'any 2000, va publicar un interessant article al diari "Las Provincias" on es comenta que va ser el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba qui el va obligar, contra la seva voluntat, a defensar l'abolició del Cos de Catedràtics d'Ensenyament Mitjà. Posteriorment Javier Paniagua va ser professor d'Història Social i del Pensament Polític a la UNED i rector del Centre «Francisco Tomás y Valiente Alzira-Valencia», a dita Universitat.

Accés a una fotografia de l'article publicat //// Accés al contingut de l'article en format PDF


El mes de desembre de 2003 Jesús Fernández Orrico, catedràtic de Filosofia a València, va publicar un article en base a l'article anterior comentant el que van patir tots els Catedràtics de Batxillerat, especialment els que eren simpatitzants o militants del PSOE. En ell es diu que: "l'inductor de l'extermini del Cos de Catedràtics va ser D. Alfredo Pérez Rubalcaba, i no per raons d'Estat, ni de millora de l'ensenyament, ni tan sols per motius polítics o ideològics, sinó per personals enfrontaments intestins entre alguns membres del Partit Socialista. Quan en l'exercici de l'acció política, s'utilitza el poder polític rebut dels ciutadans per a usar-lo arbitràriament contra ells per motius personals o interessos inconfessables, és que s'ha perdut tot impuls ètic per més que s'intenti cohonestar la vilesa de les actuacions darrera de la mampara de l'interès social. Polítics així no interessen; són impropis i perjudicials per a tot sistema democràtic.".

Accés al contingut de l'article en format PDF

Desconeixem quines van ser les persones enfrontades, però recordem perfectament que els sindicats CCOO, UGT i USTEC van estar d'acord amb la supressió del Cos de Catedràtics i que van engegar una gran campanya a favor del "cos únic de docents". Va ser una campanya tant forta que en aquells moments el ser catedràtic es va convertir en un mèrit vergonyós que era millor amagar. Quan l'any 2004 el PSOE va tornar a guanyar les eleccions es van tornar a plantejar una supressió del Cos de Catedràtics de Secundària que hi havia restablert el PP a la LOCE, però no ho van fer perquè suprimir una possibilitat de promoció professional era difícil de justificar en aquells moments. Ara les coses han canviat i amb nou Govern del PSOE, que es considera en deute amb el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, en memòria d'ell ho podria tornar a fer i justificar-lo com una mesura més d'estalvi.

14 de maig de 2019

Sindicat de professors AMES
www.ames-fps.com

ames@ames-fps.com